dissabte, 10 de març del 2012

Lliga de la Federació Catalana de Futbol (Aleví)

FC VILABLAREIX- 9 PENYA BONS AIREIX - 2

Aquest matí li deia al meu fill: “Avui guanyarem”, i la veritat és que no li dic mai això abans de cap partit, ja que no es bo de confiar-se, però hi havia alguna cosa a l’ambient que feia “pudor” a victòria. Abans d’anar al camp hem repassat els vídeos de l’any passat, per fer pujar una mica l’adrenalina.

El camp feia goig, els “blue” prenien posicions i començaven a fer-se sentir.

Els nervis s’han acabat en el moment del xiulet inicial. Hem sortit amb força, amb ganes, “enxufats” com acostumem a dir.

No van tardar gaire en donar el primer avís, i l’Aniol en un xut de falta al frontal de l’àrea, pren mides de la porteria que defensa la Penya i indica als seus companys on hi està el marge superior, la pilota rebota amb força. Mentrestant en Robert lluita fins a l’extenuació, no dona una pilota per perduda i fruit d’aquesta pressió constant en Francesc obre el marcador. Tot seguit en Jordi pren la segona mida a la porteria, en aquesta ocasió, per assenyalar on hi està el pal. El porter contrari és qui més treballa, i més pressió, i més tensió, la Penya està descol·locada, i no té clar que fer. El porter amb prou feina para una pilota que en Francesc torna a col·locar al fons de la xarxa. No acaba aquí, no tenim prou, i a la següent jugada, tornem a marcar, tot i que és anul·lat injustament.

El partit ha tingut dos puntals: la pressió i tensió de la primera part, i la rebentada a xuts directes per en David a la segona. Tres han estat els que ha col·locat al fons de la xarxa i un d’ells amb tota la “puteria” del món, adonant-se que ningú no havia demanat barrera i sorprenent fins i tot a la seva afició.

El descans ens ha vingut bé a l’afició per a poder agafar una mica més d’aire i poder fregar-nos els ulls, qui ho havia de dir! El relleu ha estat de nou per a en Francesc amb dos gols més, que han acabat de enfonsar la moral del rival.

La quarta part ha estat de tràmit, la penya ha tirar d’orgull i en cap moment s’ha deixat anar, però en Francesc també sap xutar les faltes, i a la primera oportunitat ha aprofitat un forat a la barrera per augmentar el seu compte particular, i no l’últim, ja que encara ha tingut temps per un darrer gol.

En aquest situació ens hem relaxat (que ja ho teníem merescut) i la Penya s’ha aprofitat per a fer un nou gol, i pressionar al nostre porter, qui ha tornat a evitar amb la punta dels dits que poguessin escorçar distancies.

El final del partit ha fet esclatar l’eufòria, tants nervis i tanta tensió acumulada han vist una molt merescuda recompensa.

Dos mencions especials, la primera l’afició, la millor sens dubte de tot el campionat, els “blue” han donat una lliçó de com el vuitè jugador també té alguna cosa a dir.

La segona per a cadascun dels jugadors, que han merescut sortir del camp en un passadís que els hi ha fet els “blue”: GERARD, DANI, ANIOL, POL, XAVIER, CRISTIAN, JOEL, JORDI, SERGI, BRIAN, ROBERT, FRANCESC i DAVID.

Felicitats equip, felicitats afició.

3 comentaris:

Xevi Pere ha dit...

I M P R E S S I O N A N T !!!!!!!!
Tenim el millor equip, el millor cos tècnic i la millor afició!!
GAUDIM-HO!! Felicitats a tots!

Pere Alonso ha dit...

Som grans, grans, MOLT i MOLT GRANS.

josep.agüera. ha dit...

Grant partit de tots .Dels jugadors,cos tecnic i aficio.
Aquet es el cami partit a partit.
La temporada del EQUIP es molt i molt bona estem gaudim dels NANOS felicitacions a tots.
VILA..VILA...BLAREIX.