Lliga de la Federació Catalana de Futbol. Aleví 3a divisió Grup 29.

UE COMACROS 2 - FC VILABLAREIX 2

No hem tingut la sort del nostre costat, ni tampoc la justícia. Tres pals, un gol anul·lat, dos gols en contra dels que podem qualificar com a “tontos” i un àrbitre protagonista, ha estat el dolorós resum d’aquest partit.  Per acabar d’arrodonir el partit, un descompte de tres minuts, quan realment no hi ha hagut pèrdua de temps durant la quarta part. 

I jo hem pregunto, si no arriba a marcar l’empat el ComaCros quan ja feia tres minuts que havia acabat el partit, fins quan ho hagués perllongat?

No serveix de res, el resultat és el que és, i hem d’estar contents, i més que contents, ORGULLOSOS, tenim un equip, en tota la seva definició.  M’he emocionat quan sortint del camp, els companys del meu fill, s’empesaven les seves pròpies llàgrimes per mirar que ell no assumís com a culpa seva l’empat en l’últim minut, per que al seu company no se li fes encara més dolorós el resultat final.  M’he retirat, no m’he acostat a ell, li he deixat empapar-se de sentiment d’equip i fruir d’allò que te més valor: els seus companys.

La foto del partit: un equip com el ComaCros, celebrant com a victòria un empat immerescut al seu terreny de joc.