Lliga de la Federació Catalana de Futbol (Aleví)

FC VILABLAREIX 4 - UNIÓ GIRONA 3

Aquesta lliga es va definint amb claredat en una lliga de quatre equips. La jornada ha marcat encara més les distàncies entre el grup de capçalera i la resta d’equips. Un marge de sis punts a aquestes alçades de la lliga sembla setmana a setmana una distància més important.

Teníem la moral molt alta, molta confiança, ganes d’adreçar el que va ser el partit de la primera volta, però no tot seria tant fàcil. La Unió va començar amb força, molta força, i es va repetir de nou la historia: dos gols en contra eren tota una declaració d’intencions del que volia fer el cinquè classificat de la lliga. La nostra única resposta van ser dues rematades seguides davant de porteria d’en Pol i den David que no acaben de trobar el forat.

A la segona part, amb una remodelació de l’equip i el sistema, la Unió Girona va desaparèixer, vam tornar a fer el nostre joc: pressió, pressió, pressió, ... i és que a ganes i rauxa no ens pot ningú. En Robert es planta a l’àrea i en l’un contra un defineix perfectament, ajustant la pilota al pal. En Xavier, en una jugada “marca de la casa”, escapant-se per velocitat aconsegueix igualar el marcador.

Comencem el tercer temps amb el partit on el volíem, el contrari descol·locat per la pressió i fruit d’una cessió d’en Sergi, en Francesc ens avança al marcador. En aquesta situació la sort ens va picar l’ullet, i ens regala un gol en pròpia porta després d’un xut de córner d’en Cristian. Amb aquesta situació el contrari va fer el que tenia que fer, arriscar i mirar de remuntar el partit, treu tots els efectius per a retallar distàncies amb un nou gol només començar el darrer temps. En Pol va sembrar i recollir, ja que en una entrada li van treure la seva primera targeta groga de la temporada i al cap d’uns minuts va rebre una dura entrada que ens va fer mal a tots.

L’equip contrari reclamava el descompte del temps, mentre no parava de xutar faltes des de la frontal, però en Gerard, segur sota els pals durant tot el partit es va encarregar de que els quatre gols fossin suficients per aconseguir aquests tres punts.

Un record per a l’afició que novament va tornar a demostrar la seva classe i suport, i el que és més important, aquest cop sense “bombo”, cosa que ens permetrà passar el cap de setmana sense haver de recórrer a l’ibuprofè.