Aleví

CE BESCANO- 1 FC VILABLAREIX- 2

Si us dic la veritat és que no sabia com començar aquesta crònica. No sabia quins qualificatius havia de posar, ni quants n'havia de posar per definir als nostres 13 cracks que el dissabte passat ens van tornar a deleitar amb una nova exhibició de talent, lluita, esforç i de saber interpretar i aplicar cadescú el seu paper dins el terreny de joc.

El dissabte passat vam derrotar ni més ni menys que al líder Bescanó al seu camp, un equip que no havia perdut cap partit en les 11 jornades que s'havien disputat, només havien empatat un partit al camp del Coma-cros i la resta ho havien guanyat tot. I van els nostres gladiadors i conquisten l'imperi bescanoní.

Potser hi haurà algú que llegirà aquestes línies i pensarà que exagero i que no n'hi ha per tant, segur que si. Però els que formem part d'aquest EQUIP, sabem molt bé el que va significar per tots la gesta que van aconseguir els nostres nanos. Els nostres jugadors s'havien mentalitzat molt per a afrontar aquest difícil encontre, se l'havien preparat molt i el que de ben segur se l'havia preparat de debó era en Jordi, l'entrenador, tenia molt clar com l'havia d'encarar i així ho va transmetre als seus jugadors, i aquests no van fallar, tothom va estar perfecte amb la feina encomanada i el premi que es va recollir al final va ser del tot merescut. Això si, tant en Jordi com en Toli per un costat, i en Kiko per l'altre costat de la banda, s'hi van deixar la veu. No vaig comptar les vegades, i us asseguro que en van ser unes quantes, que en Jordi va cridar: "el 7, el 7, enganxa't al 7..." referint-se al davanter més perillòs del Bescanó. En Toli també comentava al final del partit que d'haver-hi hagut un cinquè període, el cap li hagués esclatat. I l'afició!! Fidels com sempre estàvem tots, un rere l'altre, darrera les tanques publicitàries sense parar d'animar al nostre equip, taquicàrdics, sense deixar de vellugar-nos, no podiem estar quiets, doncs tots erem de la opinió que si el dissabte no ens haguéssim endut la victòria d'aquell camp, hauria estat del tot injust.

Amb el xiulet final, amb 3 minuts d'afegit d'infart inclòs, l'esclat d'alegria va ser inmens. Els jugadors van anar corrents directes a per en Cristian, autor del segon gol i el que va donar la victòria final, i el van abraçar amb força, fent una pinya tots els jugadors al mig del camp que va ser realment bonic de presenciar.

El partit va començar tal com prevèiem, el Bescanó és un equip de jugadors de segon any, amb bona planta i bona tècnica, i entre ells el 7 (en Jordi havia somiat amb el 7), un jugador força alt, tècnic i amb un bon cacau. Però el vam anul.lar per complet, en David i l'Aniol depenent del període, van estar enganxats a ell com paparres tota l'estona, que no rebés cap pilota i si ho feia que no es girés, i sobretot que no xutés, i ho van aconseguir, ja ho crec que ho van fer, fins a tal punt que el van treure de polleguera en alguna ocasió i aquest, impotent, havia de recòrrer a les faltes per fer-se amb el control de la pilota. La resta de la defensa va estar perfecte en l'ajuda, segurs i contundents en els rebuigs. El nostre mig camp es va menjar el contrari, superiors en tot moment, recuperant pilotes i assistint a les bandes per a les jugades d'atac, a vegades amb boniques parets, i sempre amb perill tant per una banda com per l'altra. La veritat és que, exceptuant la part final de l'encontre en què el Bescanó es va volcar a l'atac en busca de l'empat, la pilota va trepitjar més vegades l'àrea del Bescanó que la nostra.

Encara en el primer període, ja vam avisar en alguna ocasió, sobretot en una falta xutada per en David que va portar cert perill. I la següent va ser la bona, una pilota rebutjada dins l'àrea rival, la aprofita en David per fer pujar el 0-1 al marcador amb un xut per baix a la dreta del porter i enganxada al pal.

L'equip no va perdre les formes i van continuar entonats i ficats dins el partit. Insisteixo que els jugadors van sortir ben mentalitzats i amb ganes de donar la campanada. I la campana quasi torna a sonar quan en una bona jugada personal d'en Xavier per la banda esquerra, es desfà dels defensors i encarant el porter li envia una vaselina i la pilota toca el travesser i després és rebutjada per la defensa local. Quina mala sort! Hagués estat un gran gol i ens haguéssim col.locat amb un 0-2 que hauria estat un just premi i un bon coixí per a encarar els altres períodes, tot i que tot just n'havíem jugat un. Però el joc desplegat pel nostre equip convidava al més gran optimisme.

En el segon període van haver-hi els obligats canvis i també van estar tots a l'alçada. L'Aniol era l'encarregat d'anul.lar el 7 i en Pol estava segur en les ajudes. Mentrestant a la banda, en Jordi s'encarregava de recordar "el 7, el 7, enganxa't al 7...". I d'aquesta manera vam arribar al descans amb el 0-1.

Els deu minutets de descans ens van anar bé a tots per alliberar una mica els nervis continguts durant els dos primers períodes i per als jugadors per agafar forces suficients per a tornar al camp i fer front a la segona meitat d'aquest emocionant partit.

Els tercers períodes a vegades són claus, depenent del resultat que hi obtinguis. En aquest període el Bescanó ja va començar a estirar les línies i nosaltres les vam arreplegar una miqueta, aguantant les embestides locals i sortit a la contra a veure si en una d'aquestes contres podíem sosprendre el rival i marcar el que podria ser la sentència. Aquí va ser quan en Gerard va començar a tenir feina de debó, però la va resoldre d'una manera fantàstica, amb unes sensacionals intervencions a pilotes que portaven el segell de gol, fins i tot van arrencar alguns elogis per part de la mateixa afició local. El que era cert era que, entre en Gerard i tota la resta de l'equip en aquell instant van saber aguantar el resultat i, a falta d'un sol període, el resultat continuava sent de 0-1.

En aquest instant va ser quan ja no ens conformàvem amb cap resultat que no fos la victòria, pels mèrits fets, pel partit que estaven fent tots els nostres jugadors i pels entrenadors i delegat per tota la feina no només del dia del partit, sinó pel de tota la setmana. No se'ns podia escapar.

El darrer quart es presentava no apte per a cardíacs. Quins 15 minuts més llargs! Els jugadors van haver de fer un últim esforç final per a endur-se el tan merescut premi. Però a falta de cinc minuts pel final, una gran jugada d'un davanter del Bescanó, va retallar amb l'esquerra i amb la cama dreta va engaltar un fort xut a mitja alçada que es va colar a l'esquerra de la porteria d'en Gerard, que ben poc hi va poder fer, era imparable.

Vam treure tots la ràbia i vam començar a animar el nostre equip, amb por que abaixessin els braços després de tot l'esforç que havien fet. Però el millor encara havia d'arribar. Només dos minuts més tard que ens empatessin, en una d'aquestes contres que comentava anteriorment, la pilota li arriba a en Cristian, fent les funcions d'atacant, i entrant en diagonal cap a dins l'àrea encara el porter local i el supera per baix i la pilota va botant fins a acabar entrant dins la xarxa i aconseguint l' 1 a 2. I com ho vam celebrar, era brutal! Quedaven només 3 minuts per a arribar al final del partit, i a més l'àrbitre en va afegir tres més de propina. A en Jordi encara li quedava veu per cridar "el 7, el 7, enganxa't al 7..." Amb el xiulet final va esclatar l'eufòria, els jugadors s'abraçaven entre ells i es felicitaven doncs acabaven d'aconseguir una victòria èpica en front del líder de la lliga.

Com deia el president del Barça, és un "gustasso" veure'ls jugar.

Felicitats a tot l'EQUIP.

Xevi Pere