Gran partit i intens el que es va disputar el dissabte passat al nostre camp entre dos equips de la part alta de la taula classificatòria. El partit es va començar amb una gran pájara del nostre equip, o potser amb un grandíssim encert per part de l'equip visitant, en què els seus dos davanters més perillosos van convertir el gol tot el que van disparar sobre la porteria defensada per en Gerard. El resultat reflectia un 0-3 i tot just jugàvem el minut 5 del primer període. L'ambient va quedar glaçat per uns instants, ningú donava crèdit del que estava passant sobre el terreny de joc. Però l'equip no es va ensorrar, vam començar a tenir les nostres ocasions i l'afició va ajudar a que l'equip anés amunt i el crit era unànim: va, que podem remuntar!! Just abans que l'àrbitre xiulés la fi del primer període en Francesc retallava diferències posant un esperançador 1-3.A partir d'aquest instant, la Coma-cros vivia de renda i tot el seu joc el carregava en els seus dos davanters més perillosos, sobretot el número 6, que finalment fou l'autor de quatre dels cinc gols que va fer la Coma.
En el segon període el joc va ser força igualat, però el nostre equip va tenir més ocasions però un cop més, no vam saber rematar-les. Creem moltes ocasions però ens falta punteria en les rematades finals. L'equip visitant es va tornar a distanciar amb l'1 a 4 però en una bona jugada d'atac la va acabar en gol en Jordi en una bona rematada amb la cama esquerra creuant la pilota davant la sortida del porter visitant.
Ens ho tornàvem a creure, sabíem que es podia remuntar, els jugadors lliutaven i a la banda, la marea blava, aquesta fantàstica afició que mai va deixar d'animar, quasibé es posava dins el terreny de joc. L'ambient era fantàstic, només faltava que les nostres jugades d'atac es materialitzessin. La Coma no iniciava cap jugada, totes les pilotes, incloses les sacades pel seu porter, buscaven el seu davanter més perillòs, ho deixaven tot a les seves botes, cosa que malauradament va acabar succeïnt. Però era molt i molt difícil aturar-lo, un nano d'un any més i amb un físic increïble. Com diu en Toli, el nostre delegat, a en Dani li va tocar "bailar con la más fea".
El tercer període va continuar amb la mateixa tònica, però no va haver-hi cap gol.
El darrer període era el definitiu. L'emoció va anar guanyant terreny i encara més quan va arribar el 3-4. Una falta a favor a un o dos metres de la línia de fora de joc, tot el camp pendent del llançament de la perillosa falta, l'Aniol a un parell de metres per xutar-la esperant el xiulet de l'àrbitre. Xiula l'àrbitre, xuta l'Aniol i deixa anar un cacau que el porter ni es va moure i es cola dins la xarxa i aconseguim reduir el marcador i posar-nos en 3 a 4.
Just en aquest moment, l'equip visitant torna a posar dins el terreny de joc el seu davanter nº 6 que, tot i tenir nosatres ocasions per a poder marcar el gol de l'empat, va tornar a ser decissiu marcant el 3 a 5 en una jugada personal en què els nostres jugadors no van poder aturar-lo.
Els jugadors, com es pot veure en la primera foto, abandonaven capcots el terreny de joc pel resultat aconseguit.
El passat dissabte es va poder pressenciar un gran partit de futbol en el que potser per mèrits fets per uns i altres el resultat podria haver estat diferent, però tota la afició va gaudir i estar orgullosa del seu equip.
FORÇA VILABLAREIX!!
Crònica de Xavier Pere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada